Pàgina:La dòna d'aigua i altres contalles (1911).djvu/2

Aquesta pàgina ha estat validada.

LA DÒNA D'AIGUA

Ben lluny, mar endins, l'aigua es tant blava com el més blau dels blauets, i tant clara com el més clar dels cristalls; però es molt profonda, massa profonda per a que cap ancora 'n pugui atényer el fons. Aurien de posar-se molts cloquers un sobre l'altre per a arribar a flor d'aigua.

 No cregueu pas que 'y agi no més que sorra blanca allà. Hi creixen també arbres i plantes meravelloses que tenen les tiges i les fulles tant vincladices que 's balancegen al més petit moviment de l'aigua. Els peixos, grans i petits, llisquen entre les branques, així com els aucells volen a través dels arbres de l'aire. A l'indret més profon s'aixeca 'l castell del Rei dels Mars. Els