Pàgina:La fi de Serrallonga (1898).djvu/14

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
Car. ¡Calla!
Sal. Que calli voleu,

sols aixís tindréu victoria.

Car. ¡Tinch de vomitar l'escoria

que bull dintre del pit meu!
 (Pegantse al pit)
Es tart; al puesto tothom!

Sal. (Oh! no se qui 'm fa cumplir!)
Car. L' escarment ha de venir!

sembla que se 'm giri 'l mon!
 (Pausa)
(D. Salvi y 'ls soldats s' amagan
dins de la estancia del costat)



ESCENA IV


D. CARLES, aviat ROBERT
Car. Gracias á Deu que tot sol

me veig en aquesta estancia,
deslliurat d' impertinents
que no 's cansan d' insultarme,
sens compendre la grandesa
y noblesa d' aqueix acte
de fer perdre 'l bandoler
que m' ha robat la germana
y assessí sense conciencia
dels contraris de sa causa.
Per fer perdre un home aixís
tots los crims son pochs encare.
 (Sorprés)
Sento passos.

Rob.  Mi senyor.
Car. Ola, ets tú, Robert, ¿qué passa?
Rob. Desde la torre, observant

vers la direcció donada,
he vist bellugar com sombras,

Obtingut de «https://ca.wikisource.org/w/index.php?title=Pàgina:La_fi_de_Serrallonga_(1898).djvu/14&oldid=115491»