Pàgina:La fi de Serrallonga (1898).djvu/15

y he sentit com veus humanas. Sapiguent que avuy vindrá tal cop es ell que s' atansa.

Car.

Ell será.

Rob.	Ja es ben aprop.

Car.	Donchs al puesto tots sens falta. ¿Ja sabs las ordres?

Rob.	Molt bé. Mil escuts.

Car.	No 't farán falta. Fins al sentir la senyal que no 's bellugui una rata, lo deixarem esplayar plorant als peus del seu pare.

Rob.	Don Carles, yo tinch un dupte que casi, casi m' espanta.

Car.

Quin es?

Rob.	Y si Serrallonga vingués acompanyat d' altres? Si ab ell vingués lo Fadrí de Sau ó be la Joana, y vinguessin tots armats?

Car.	(Pensatiu) Llavors fora feina llarga, pera estalviá haverhi sanch, per no matá á ma germana esperaríam quiets poguer marxar altra vegada.

Rob.	Mes no, ni que vingan molts ell te intenció de quedarse tot sol á pregá y plorar 'n aquí als peus del seu pare, y aixís que ell se quedi sol...

Car.	La consignia está donada y no es hora de fer temps, que Serrallonga s' atansa.

Rob.

Sentiu?

Car.	Si, se sent parlar detrás mateix de la casa.

Rob.	Serán ells.