Pàgina:La fi de Serrallonga (1898).djvu/18

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
Oh, no! no! no! no pot ser,

será tal cop que m' enganyas,
que ets fals!...

Serr. Joana! per Deu!

 (L' abrassa)
de mi duptes? ¿Quina causa
te fa pensar, amor meu,
que jo may puga olvidarte?

Joana Juram, juram que m' estimas,

curam eixa punyalada
que aquí dins al mitj del cor
m' has clavat ab tas paraulas.

Serr. Al devant d' aqueix sepulcre

ahont reposan los meus pares,
t' ho juro!

Joana  Sí, sí, es vritat

tú no pots may enganyarme.
Mes alegrat.

Serr.  La tristesa

del meu cor es incurable.
Sols la puch aliviar
plorant als peus del meu pare,
que sos restos, sacrosants,
reposan baix d' aqueix marbre.

Joana ¿Vols plorar?
Serr.  Sí; t'ho demano,

es balsam per consolarme.
Vina prest, Jaume, als meus brassos
que tinch ganas d' abrassarte,
á tú 'l company mes fidel
en nostra campanya santa.

Fad. Oh, no, Serrallonga, no;

que lo meu destí aquí 'm clava;
jo no deixo al capitá.

Serr. Fadrí, avuy tens de deixarme;

respecta avuy lo meu cor;
lo meu cor es qui ho reclama.

Fad. No, may. Sabeu que Robert

fa alguns dias ja que 'ns falta;
ell sabía 'ls nostres plans,
y os pot armá una emboscada.

Serr. No hi pensis.
Obtingut de «https://ca.wikisource.org/w/index.php?title=Pàgina:La_fi_de_Serrallonga_(1898).djvu/18&oldid=115498»