Pàgina:La fi de Serrallonga (1898).djvu/19

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
Fad.  Es un traidor.

Ja ho sabéu d' altres vegadas:
ell us ha de vendrer, ell,
y pot ser á horas d' are
ja está tramant lo teixit,
hont presoner heu de caure.
Jo no us deixo, vull morir
á vostres peus defensantne
lo meu capitá.

Serr.  Fadrí;

jo t' ho estimo, 't dono gracias;
mes are 't mano sortir,
y no dich cap mes paraula.

Fad. Serrallonga, quanta pena!
Serr. No t'entristeixis, no, Jaume.

Vina Tallaferro.

Tall.  Joan,

qué voléu?

Serr.  També abrassarte.
Tall. Ah! bon capitá, que trist

me posan vostras paraulas.

Serr. Esposa, cuanta amargura

lo cel ha volgut donarme!
Aneu, aneu á Caroz,
que ben prop d' aquí s' encuantra,
y á mi deixeume esplayar
aquí sol ab los meus pares.

Joana Joan, per Deu!
Serr.  No, no parlis.
Joana No, no vull abandonarte,

sempre, sempre á ton costat
morta y viva vull estarne.

Serr. Esposa, per mon amor
concedeixem esta gracia.
Joana ¡Per Deu!
Serr.  Vull quedarme sol,

soletat mon cor demana.
¿No m' estimas?

Joana  ¡Deu del cel!
Serr. Aneu.
Joana  Un abrás me falta.
Obtingut de «https://ca.wikisource.org/w/index.php?title=Pàgina:La_fi_de_Serrallonga_(1898).djvu/19&oldid=115499»