Pàgina:La fi de Serrallonga (1898).djvu/25

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.



ESCENA VIII


ROBERT y CARLES
Rob. D. Carles!
Car.  Que vols, Robert?
Rob. La paga que m' heu promesa,

mil escuts.

Car. Ab gran franquesa,

te, son ben teus, es ben cert.
 (Li dona una bossa)
Tú podrás viure felis
ab la paga; per ma part
tampoch hauré comprat cart
lo sortir d' eix compromis.
Serrallonga era 'l dolor
que constant m' aclaparava;
ni un instant assossegava
pensant ab ell, lo meu cor.
Mes are... ah! qué tranquil
respiro.

Rob.  Gracias á mi.
Car. Per xó 't pago ab goig així.
Rob. ¿Ja hi son tots?
Car.  Cóntals, tots mil.

Mil escuts, una fortuna,
tots ab or.

Rob.  Cristo, quan pesa.
Car. Tens á la má una riquesa,

la sort se 't mostra oportuna.
M' en vaig, m' están esperant,
podria vení un fracás.

Rob. Senyor, no, no será pas.

Jo 'm quedo aqui un curt instant.