Pàgina:La fi de Serrallonga (1898).djvu/29

que 'm robas tot lo que tinch, amor, ditxa y esperansa, tot, tot, que fins m' has robat... fins la llum de ma mirada, los sentiments del meu cor, fins ma pensa has arrencada que no hi veig, ni penso... rés... m' has deixat sola ab la rabia. Ah! Deu meu... oh, no 'm deixeu...

Fad.	Encare vius, miserable? L' infern ja t' está esperant.

Rob.	Perdó... (Morintse)

Joana

Perdó, no. ¡venjansa! Me sento bullir al cor la sanch que 'm crida ¡venjansa! Companys meus, no desmayeu, seguiu á la capitana ¡á venjar lo meu espós! ¡á venjar la nostra patria!  (S' envan).

Teló