Aquesta pàgina ha estat validada.
| Igual, igual que primé, per tot un silenci gran. |
| Car. | ¿Ja ho has mirat ben mirat? |
| Rob. | Sols la mes gran soletat regna á casa de Don Joan. |
(Dit aixó deix la llanterna al peu del sepulcre de manera que la estatua quedi en la sombra. Baixa D. Carles acompanyat de dos criats, y al adonarsen de l'estatua retrocedeix espantat).
| Car. | Socorro! Traidor! |
| Rob. | Jamay! ¿Qué es aixó? ¿á qué us apura? |
| Car. | (Tornant en si). Res, Robert, la sepultura... aqueixa estatua... |
| Rob. | Es estrany. Recelós aqui veniu, vos, un hom de tan gran cor espantarse aixis d' un mort, d' una pedra!... M' aturdiu!... sembla estrany!... |
| Car. | La rahó 't sobra, mes no 't deu causá extranyesa, l' efecte de la sorpresa ha estat sol; are 'm recobra mon cor la serenitat y si en aquest propi instant se presentés D. Joan... ¡ay d' ell! |
