Pàgina:La fi de Serrallonga (1898).djvu/9

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
Rob.  Je, je, je...
Car.  Insensat!
¿vols burlarte acás de mi?
Rob. No, pero casi 'm feu creure
que si 'l ribesseu á veure
corrents marxavau d' aquí.
Car. Miserable, no sabs tú
la meva brillant historia
y 'ls meus fets tan plens de gloria?
¿M' ha espantat jamay ningú?
Rob. No sé, D. Carles, mes veig
des que soch entre vosaltres,
fets d' un modo tan estranys
que no veya á la montanya,
allí, anant ab Serrallonga,
ningú d' ells desconfiava,
si 's temían traïcions
s' esperavan cara á cara;
regnava allí la noblesa
mes lleal y catalana,
y ni temían la mort
ni 'l contrari ens espantava
com no espanta al que defensa
lleal, una causa honrada.
Car. ¿Voldrás dir que som traydors
aixís, ab bonas paraulas?
Rob. D. Carles, no se si ho sou,
mes sí us dich ab bona parla
que aixó d' anar d' amagat
ab las forsas amagadas,
y tremolar per no res
y á cada pas espantarse,
me fa despertar al cor
unas veus fondas, passadas,
que 'm diuhen que no vaig bé,
que dech torná al camí d' antes,
y quan es lo cor que ho diu
prou rahó tindrá, D. Carles.
Car. Te pesa aqueix compromís?
vols endesdirte del tracte?
Ab tal cas no hi tornarás
ab ton amo á la montanya.