respecti la personalitat dels pobles que la componen, està condemnada a desaparèixer; durarà només el temps que trigui la força dels oprimits a igualar en una o en altra forma la força dels opresors.
La causa, donchs, de tant seguides desintegracions, l'obstacle que detura desde sigles la creixença del Estat, la' rèmora que entrebanca la evolució progressiva de les formes polítiques cap a les solucions universals, és la dominació d'una nacionalitat sobre les altres dintre dels imperis. Treyem aquesta causa de disolució, fem que les nacionalitats visquin a dins del Estat-Imperi ab els meteixos drets, associades, en comptes de dominades y subgectes, y acabaràn els antagonismes irreductibles, les repulsions d'unes ab altres, les incompatibilitats de convivença, generadores de tots els separatismes.
Aixís arribem d'una manera natural a la solució de l'antinomia aparent entre'l fet de la nacionalitat, que imposa els Estats nacionals, y el fet de l'evolució política, que imposa els Estats mondials, entre'l nacionalisme y el mondialisme. No són tendencies que's contradeixin, no són aspiracions incompatibles. Al contrari, se completen, s'ajuden mutuament, l'una empeny el triomf
Pàgina:La nacionalitat catalana (1906).djvu/107
Aquesta pàgina ha estat revisada.
