definitiu de l'altra, perque l'una y l'altra se resolen en una fórmula suprema d'armonía. L'exigencia de la nacionalitat de tenir un Estat propi, l'exigencia del unlversalisme de constituir Estats mondials engendren com conseqüencia natural la constitució del Estat d'Estats, del Estat compost o Federació d'Estats Nacionals.
Aixís és com el nacionalisme, imposant el respecte a les personalitats nacionals y exaltant les excel-lencies de la forma federativa, se converteix en element propulsor d'universalisme. El nacionalisme treu la causa dels moviments separatistes, estronca la font de totes les desintegracions. El nacionalisme, posant com a element primer de les formacions d'Estats la personalitat de les nacions, acompleix, en la societat internacional, una revolució feconda: solida, fa indestructibles els fonaments en que definitivament ha de constituirse.
Pel seu cantó, l'universalisme farà triomfar les aspiracions nacionalistes. Els grans pastors de pobles aniràn veyentho que no és ab la força com faràn créixer les remades, sinó ab lligams de germanor y de mutual conveniencia. La necessitat de solidar els grans imperis y d'aixamplarlos durà els homes a aprofitar les lliçons de l'experiencia y
Pàgina:La nacionalitat catalana (1906).djvu/108
Aquesta pàgina ha estat revisada.
