de l'historia, els empenyerà a les organisacions federatives. Els noms den Gladstone y den Chamberlain assenyalen ja, més o menys imperfectament, en l'historia contemporania, l'esdeveniment pròxim d'aqueixa nova era.
Acusar, donchs, al nacionalisme de ser tendencia regressiva, és no enténdrel, no capirne la significació; és, d'altra banda, viure en l'edat de pedra de la ciencia política; és no saber res de les diferencies d'Estat y Nació, d'Estat unitari y Estat compost. Un temps la confusió era possible, perquè l'humanitat no coneixía altra forma d'Estat que l'Estat unitari, ni altre procediment d'acoblar pobles que la opresió, la dominació, l'esclavitut. Ara és un anacronisme tant inexplicable confondre la nació ab l'Estat, com no concebre l'Estat sense la independencia, qu'és lo meteix que no concebre altre Estat que l'unitari.
Avuy omplen la terra els Estats compostos, avuy existeixen més Estats no independents, més Estats convivents en federació, que no pas Estats independents; avuy els pobles que volen consagrar els drets de nacionalitat ab la possessió d'un Estat propi, no per això han de separarse dels altres pobles ab qui'ls ha aconvoyat l'historia.
Pàgina:La nacionalitat catalana (1906).djvu/109
Aquesta pàgina ha estat revisada.
