un altre, viure la propia vida y no una vida enmatllevada. Moures per propi impuls, actuar les propies idealisacions. No rebre la lley de fora, trèurela de les propies entranyes, ser lley de sí meteix. Aquesta acció és la primera etapa de tot nacionalisme. Totes les nacionalitats grans y petites, poderoses y humils poden aspirar a arribarhi.
Després és fer d'aquesta vida propia una vida intensa, original, forta. Enlairar la vida nacional a fórmula y camí d'una empresa de civilisació, d'un interès d'humanitat; encarnar en l'activitat nacional un moment de la civilisació universal. La Grecia al crear la cultura grega va donar a la humanitat tota una civilisació. La Fenicia va tenir també la seva hora esplendorosa: l'esploració del món antich va ser la seva obra nacional y una empresa de civilisació universal a la vegada. Roma va ferse gran civilisant, infantant pobles, com Anglaterra. Es la segona etapa nacionalista, la del imperialisme.
Aquesta no és donada a totes les nacions. No tots els nacionalismes poden arribar al bell moment de la florida imperialista. Hi ha nacions que no poden sortir d'una modesta vida interior, que no poden realisar grans coses. Com entre'ls individus només
Pàgina:La nacionalitat catalana (1906).djvu/120
Aquesta pàgina ha estat validada.
