Pàgina:La nacionalitat catalana (1906).djvu/19

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

centuria, en les darreres Corts normals de Catalunya presidides pel rey meteix que mes enllà havía de destruirles, per Felip V el fundador de la dinastía borbónica. Es allavors que se sent en les entranyes de la terra catalana aqueix primer impuls de renaixença: en plenes Corts els representants de les ciutats y viles catalanes varen reivindicar pera els catalans el dret de mercadejar ab Amèrica. En aquella hora una nova era comença pera Catalunya, la era nostra, el renaixement.
 Trigaràn encara anys y anys els nostres passats a aconseguir la victoria d'aquesta primera batalla, hauràn de passar encara pels martiris de una guerra desructora y la humillació de perdre les últimes llibertats polítiques, però ja desde llavors el renaixement ha començat, y lentament, suaument, pel procés de les evolucions vitals, van esdevenint, una darrera l'altra, les grans fases de la renaixença catalana, superposantse a tall de capes geològiques sobre'l granet inconmovible de la terra: de primer, el període industrial, la activitat econòmica, la riquesa; després, la renovació històrica, la literaria, la artística; més enllà, el despertament de la consciencia refiexiva del ésser nacional; darrerament la Iase política, la