Pàgina:La nacionalitat catalana (1906).djvu/27

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

passa pel municipi, la comarca, la provincia o regió y la nació, y es pert en la humanitat. Cada societat d'aquestes és una persona, cada persona té'ls seus drets.
 Peró ni'ls conceptes d'organisme y aparell orgànich' precisaven prou la unitat y la varietat per la meteixa vaguetat de llur equiparació purament metafòrica a la societat y a les seres divisions interiors, ni satisfeyen les aspiracions catalanes. La part està subjecte y subordinada al tot, l'orgue a l'organisme. Invocant el suprem interès d'Espanya (organisme total), podía exigirse'l sacrifici de lo privatiu o especial de Catalunya: riquesa, llengua, costums, institucions... y el sacrifici podía arribar fins a la amputació. ¿Y com negarshi dintre de semblant teoría, a no ser ab raons d'oportunitat y de conveniencia, es a dir, ab raons de diagnòstich que confirmen el dret de l'Estat a imposarnos semblant sacrifici?
 De l'organisme únich Espanya ab orgues regionals, traducció literal en llenguatge de moda del principi de la unitat y la varietat, va sortirne la concepció de varis organismes, de varies unitats orgàniques més o menys encaballades, però ab personalitat propia, espressades gràficament ab cèrcols concèntrichs. Però tampoch hi ha, dins dels