Pàgina:La nacionalitat catalana (1906).djvu/73

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

grollers però senzills, durs però espontanis, ignorants però homes, no ninots de saló, montats pera fer genuflexions y cortesíes com els hostes de la cort de Versalles.
 La societat sentía la nostalgia de la força, de la vida que revé y sobreïx y, com la vida es realitat, darrera dels poetes del romanticisme vingueren els homes de ciencia, darrera de Chateaubriand, que's complau en pintar els franchs de Clodovix, Thierry, l'historiador artista, que's sent de moment ferit per la intuició del paper de les races en la vida dels pobles, y s'enlaira a la concepció etnològica de la historia; darrera de Herder, l'estol dels folk-loristes; y després els jurisconsults y els gramàtichs y els filòlechs.
 S'esguarda a la primería l'home exterior: el trajo, el color dels ulls y del cabell, les tintes de la pell, la ferocitat o dolçura de la mirada, tots els detalls etnogràfichs que donen la vlsió exacta, però externa no més, dels homes y les races. Per aquí's comença. Mes desseguida va volguer saberse quelcom més íntim; quan la fisiología feya tan admirables progressos y l'estudi del organisme havía engendrat les extremositats del sistema den Gall y dels frenòlechs, era impossible que no's donessen els investigadors a