Pàgina:La nacionalitat catalana (1906).djvu/76

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

expressament pera renegar de les coses de la terra y fer de tornaveus de les modes forasteres; y per això tots, ab més o menys clara videncia, tots sentiren la nostalgia de una Germania germànica, y tornaren ab respecte y amor les mirades versa la Edat Mitja, hont la vèyen gran y pura, tal com ells la desitjaven. Fenòmen curiosíssim propi de tots els renaixements, que s'ha repetit entre nosaltres ab la meteixa intensitat y persistencia!
 La individualitat de les nacions surt de vivíssim relleu en les obres dels pensadors d'aquell sigle, sobre tot en les del home de les grans intuicions, Herder.
 La Humanitat se presenta a llurs mirades com una familia de pobles o nacions, carla una singularisada per un caràcter determinat, cada una en possessió d'un temperament y una fesomía especialíssims. Totes les escoles realistes posteriors recullen aquesta idea, y la reprodueixen, la broden y treballen, donant relleu a sos detalls, l'un després del altre.
 La escola històrica, pressentida per Cuyàs y Vico y fundada per Hugo, Niebhur y Savigny, fou la reacció del dret viu dels pobles germànichs contra la invasió d'una llegislació estrangera, la francesa, que trucava a