—¡Malaguanyat per la feina! —exclamaven d'altres.
Mólts concorrents, abans d'arribar al glacis dels urdidors, feyen un xich de marrada enfilantse costa amunt, per aturarse un instant a beure un glop o bé a rosegar un bocí en qualsevulla de les tavernes o barraques que, coronades de banderoles, s'escampen al peu de la montanya de sobre mar. Però n'hi havía d'altres que, lluny d'entretenirse, tiraven al dret, determinats, per por de trobarse sense lloch a l'hora de la sentencia. És clar... els qui s'havíen matinat, no sols ho veuríen més bé tot, sinó que ademés podríen seure a les bancades d'urdir, arrambades prop les tapies. Y com que hi feya de bon estar prenent el solet de primera hora en aquella matinada encara fresca de mitjans de Mars, mólts s'aconsolaven de l'ansia d'esperarse ab la tebior assoleyada del racés.
Mitja hora abans de començar la funció, la gent quasi omplía 'l glacis. ¡Un poti-poti! ¡Una xurma!... Semblava que 'ls
