briba, tothon se sentía misteriosament unit per iguals curiositats y per iguals impaciencies.
—¡Que triguen a venir! —feyen els uns.
—No sé pas què esperen... —botzinaven altres.
Havíen tocat dos quarts de vuit, y encara no 's veya indici ni senyal de comitiva. Mólts concorrents teníen por de que a darrera hora no vingués l'indult y els deixés sense sentencia. Y és que ja feya dos o tres díes que corríen veus de que 's removía cel y terra per lliurar el reu del cadafalch. Segons contaven per entre 'ls rotlles, el Llarg era home de valiment y el protegíen personatges d'upa, perquè, formant part d'una patuleya armada, en un moment de perill havía salvat la vida a un polítich dels més grossos. Y tot això donava mólt que rumiar, mólt que dir. El qui no glapía, rondinava. Y, per acabarho d'adobar, va venir el romanço dels Horrorosos crims y la sentencia del Llarg a fer créixer les cabories en l'ànima infantívola de la multitut. Entre la
