Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/36

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

çoner d'unes canturies planyívoles, el seguici funerari va anar passant, passant, per davant dels ulls febrosament oberts de la gentada, com passen pel cap entenebrat del malalt els fantasmes del desvari.

 Al últim, al capdavall de la professó, vora l'imatge del Crist, va comparèixer el Llarg, al costat d'un sacerdot que l'exhortava. Hi va haver un rebombori entre les turbes. Tothom apretava, tothom empenyía per veure d'aprop al reu... Era un home alt, mólt alt, tant alt, que la cota negra que portava mal girbada al cos, li era més d'un pam curta. Estava traspostat, sense color, blanch com un paper d'escriure... però duya 'l cap dret y tirava el pit enfòra, com si ab aquell aire enravenxinat volgués disfreçar el rau—rau que li trasvalsava l'ànima. Tot plegat feya un aspecte esgarrifós y ridícol, la figura d'aquell home... y la cara barroca, que mitg ensenyava sota 'l casquet endolat, li acabava d'infondre un posat grotesch. Tenía 'l nas allargaçat, penjant, inde-