Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/38

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

tant sols tirria y escarnots, era lo que inspirava al voltant séu.

 —¿Y per salvar aquest homenot, s'han basquejat personatges? —exclamaven mólts ab desencant, mentres el reu, descompost y tremolós, com si ja no pogués aguantar per més estona la careta de serenitat, traspassava lentament el glacis, al costat del sacerdot. Un malhumor, un desfici prenyat de desilusió, regnava per tot arreu. Potser, sense darsen compte, tothom s'hauría estimat més que 'l sentenciat hagués sigut un xiquet més atractívol, perquè així l'esgarrifança del desenllaç haguera estat més agradolça, més empeltada de compassió. Però... ¡vès quin atractiu podía tenirse per un miserable que d'una hora lluny ja 's veya que havía nascut carn de butxí! Perxò, quan passava tremolant per entre les muralles d'espectadors, semblava que passés per les baquetes, enduentsen tant sols mirades de reull, mots de menyspreu, signes de befa...

 Per fi, el reu y el sacerdot arribaven al