de revolta y rabia... Un bramul sord, però eloqüent, que parlava sense mots, com volent dir: —M'arrabassen lo que és meu; me roben lo que 'm pertoca.— Y mólts ulls, flamejants d'ira, se giraven instintivament cap als urdidors ditxosos, com si altre cop volguessin cercar armes entre les eines, per fer triomfar la lley, que estava a punt d'esser escarnida.
Però la selvatge multitut s'havía enganyat altra vegada. La por que tenía de que li passessin la víctima per l'ombra, a cada punt li feya veure visions. El soldat no 'l portava pas, l'indult, ni la commutació de càstich, sinó una ordre pel quefe de la força; y, sempre ab la carta a la bayoneta, el soldat va esfumirse, fins a perdres enterament entre 'l blau y el vermell dels uniformes.
L'esvalot popular va apaivagarse. Les escenes del patíbol van seguir el curs paorós. El reu ja era dalt del cadafalch y l'asseyen al banch fatídich. Ara feya un petó al Sant Crist que 'l sacerdot li
