—Així no poden ser lluny.
—A punta de día se n'ha vist un escamot davanter per la riera de Rupit.
—Allavors, els tenim aquí a mitg—día.
—¡Ells vinguin per bé!
—¡A bona hora poguem dirho!
Fòra dels rotlles, per dins les cases, regna gran facecia, un rebombori que no és pas el de costum. Per més que sigui diumenge, aquell día moços y dònes no s'estan de feinejar. Pel fons dels patis, tots campits de calç y d'ocre y florits ab les darreres dalies y ab els darrers girassols, se veu com fresseja, com va y ve, la gent enfeinada de la casa. Moces y bailets, mestresses y criades, tothom sirga a tutiplè, arranjant allò que cal pel gran enrenou que sels acosta. Aquí n'hi hà un que apedaça 'l bast pel bestiar que ha d'anar a veremes; allí n'hi hà un altre que adoba les esquerdes y els encrostonats del cup. Aquella moça, gemada y frescal com una rosa, emblanquina 'l celler de cap a cap; aquella altra, morenaça, ensenya
