Aquesta pàgina ha estat revisada.
PRAXÍNOA
— No me'n parlis, Gorgó, a més de dos mines en bona moneda y, per ferla, he cregut que m'hi moriría.
GORGÓ
— Pero t'ha sortit a gust.
PRAXÍNOA
— Ja ho pots ben dir. (A la serventa.) Dona'm el mantell y arregla'm be el barret. A tu no't prench, fillet! Hu, hu! els cavalls mosseguen! Plora tant com vulguis. No tinch pas ganes que tornis esguerrat. Tu, Phrygia, pren lo petit y entretenlo. Fes entrar la gossa y tanca la porta del pati.
(Surten Gorgó, Praxínoa y les
serventes Eunoa y Eutykhis.)
(Al carrer.) — Deu meu, quína gentada! Còm la travessarèm aquesta corrúa? Quín formiguer! : no s'en veu pas la fi. Oh, Ptolomeu! has fet moltes coses bones des que el teu pare es entre'ls inmortals. Ja no hi ha malfactors que, a tall d'egip-
