Aquesta pàgina ha estat revisada.
la mà, y tu, Eunoa, pren la de Eutykhis: agafa't bé, que no't perdis. Entrèm totes juntes. Aferra't a nosaltres, Eunoa, com la serra s'agafa a la fusta. Quína desgracia, m'han esquinsat el vel, Gorgó. (A un foraster.) En nom de Zeus, amable foraster, vejeu de defensar el meu vestit.
EL FORASTER
— No depen de mi, però hi fare lo que sàpiga.
PRAXÍNOA
— Quína multitut sens mida! Tots s'agombolen com a porcells.
EL FORASTER
— Coratje, mestressa, ja som a segur.
PRAXÍNOA
— Tant de bo qu'aquest any y per molts anys a venir, la felicitat recompensi vostre zel! Quin bon home y com plany als altres! La nostra Eunoa encara no ha sortit de les empentes. Ala, empeny, malhaurada,
