Aquesta pàgina ha estat revisada.
Vers 93. — Δωρίσδεν δ᾽ἔξεστι, δοκῶ, τοῖς Δωριεέσσι(Dorisden d'exesti, doko, tois Doriessi). «... la gent dòrica, crech jo, deu poguer parlar dòrich.»
En aquest vers s'exposa ab tota concisió, claretat y energia, lo dret a la vida que tenen totes les llengues regionals.
Theòcrit, lo gran poeta sicilià, al formular tan bellament aquest dret, en boca de dues dones de Syracusa que viuhen en terres conquestades, no feu mes que encarnar la mes justa de les aspiracions de tot ser conscient y lliure a expressar sos pensaments en la llengua que escoltà en son bressol. Lo merit del poeta Syracusa està, ademés, en que, tant la forma Dorisden, com Doriessi, son genuinament dòriques.
