Pàgina:Les Syracusanes (1921).djvu/78

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Brunck[1], Walckenaer[2] y Schaefer[3], si be fins al segle xix no s'arriven a fixar d'una manera crítica els textos, mercès als mètodes d'investigació moderns y a l'abundor de documents ab que s'han pogut fer els coteijos; axís s'ha arrivat a la crítica de Ahrens[4], qu'es va reimprimint de tant en tant, de Fritszche, Wendel[5] y altres[6], a Alemanya, y les de Firmin Didot, Boissonade, Ameis[7] y Renier y les que d'ells es deriven[8], a França.

  1.  «Analecta veterum poetarum graecorum; gr., edidit Rich. Fr. Ph. Brunck. Argentorati (Strassburg) Heiton 1772-1776.». 3 vols in 8.°
     Es l'antologia de Cephalas, molt esmenada y afegida ab les obres de Theòcrit y altres poetes bucòlichs.
  2.  «Theocriti decem eidyllia gr. latinis pleraque numeris a C A. Wetstenio reddita, cum notis edidit L.-C. Walckenaer. Lugduni Batauorum. (Leyden) 1773», in 8.°
  3.  «Theocriti quae supersunt; ex recensione L.-C. Walckenarii emendatius edita, curante G. H. Schaefero. Lipsiae. Tauchnitz, 1810», in fol.
  4.  «Bucolicorum graecorum Theocriti, Bionis, Moschi reliquiae. Accedentibus incertorum idyllis. Recensuit Henricus Ludolfus Ahrens. Lipsiae. (Leipzig). Teubner, 1909».
     La primera edicio es de 1855-1869.
     Aquest autor, de la primera meitat del segle xix, té publicades apart unes «Emendationes Theocriteae» Gottinga, 1841.
  5.  «Scholia in Theocritum vetera. Recensuit Carolus Wendel. Adjecta sunt Scholia in Technopaegnia scripta. Lipsiae. Teubner, 1914».
  6.  «Theocritus, Bion et Moscus. Editio stereotypa C Tauchnitiana Lipsiae. Sumptibus succ. Ottonis Holtze».
  7.  Edició gregra y llatina. C. Fr. Ameis, a la colecció Didot, primera edició en 1851, després 1868.
  8.  «Theocrite. Idylles choisies. Edition classique publiée avec des notes en français par Leon Renier. Paris. Librairie Hachette et Cie. (1847)». Posteriorment es van repetint les edicions.
     «Morceaux choisis des principaux auteurs grecs, par A. Chassang. Paris. Garnier Frères».
     Cinch fragments d'idilis, entre'lls, un de les Syracusanes.