Pàgina:Les Tragedies de Séneca (1914).djvu/526

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

auie en ell, be es vergoya he vituperi a nosaltres qui auem rehebut babtisme qui aquest qui era infel tan pfetamet he agradable si mateix ague abandonat acastedat, he son molts qui de bon grat ab totes lurs forces se abandone apeccats cosa es marauellosa, los gentils que no crehen deguessen resucitar se adeliten en virtuts he nosaltres qui crehem resurrecçio, de peccats nous volem obtenir, bens estaria que obseruasem la amonestacio que posa boeci en la darera prosa del quint libre ab aytals paraules, Contrastats donch a vicis he vullau, exercitar he amar virtuts, Alcats lo coratge a dites esperançes he atenets a deu pregaries humils si negar no volets gran nessesitat de proesa es avosaltrs manifestada per tal com fets les obres dauant los vlls del jutge vehent he indicant totes coses quaix qui vol dir