art i ab maestria, per la qual art ell fo ocasió de sa mort. Lo lleó digué a la serpent que recomptas la manera per la qual l'agró fou ocasió de sa mort.
— Senyor rei, — digué la serpent, — aquell agró estigué un dia tro a la nit que no volguè pescar, i estava a la riva d'aquell estany, tot trist. Un cranc se meravellà de l'agró perquè no pescava en així com pescar solia, i demanà a l'agró per què estava així concirós. L'agró s planyia, i digué que molt havia gran pietat dels peixos d'aquell estany, ab qui havia viscut llongament, i molt planyia llur mort i llur damnatge, car dos pescadors pescaven un estany, i proposaven de venir en aquest estany, con haurien pescat en aquell estany. Aquells pescadors són savis mestres de pescar, car null peix no ls pot escapar, i pendran tot lo peix d'aquest estany. Lo cranc, qui oí aquestes paraules, hagué gran por, i digué-ho als peixos qui eren en aquell estany. Tots els peixos s'ajustaren i vingueren davant l'agró, lo qual pregaren que ls donas consell.
— No hi ha altre consell, — digué l'agró, — mas un, çò es a saber, que jo us porti tots, d'un a un, a un estany qui es pres d'ací una llegua. En aquell estany ha moltes canyes i hi ha gran fanga, perquè ls pescadors no us hi podran donar damnatge.
