Pàgina:Lo ciclop - Lo gay saber (1868).djvu/5

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.



LO CICLOP.

D' EURÍPIDES
___________

(Continuació)

 Lo Ciclop: La riquesa, miserable mortal, es lo Dèu dels savis: tot lo demés son paraulas, no mes que bonicas paraulas. En quan als maritims promontoris en los que hi tè mon pare sos temples consagrats, poch se me 'n dona. ¿Perque donchs me n' has fet tans grans elogis? Estranger, lo llamp de Júpiter no 'm fa pas tremolar, y may he sapigut entendre perque Júpiter tinga de ser un Dèu mes poderòs que jo. Poca pò 'm fa. Y ara diré perque 'm fa poca por. Quan aquest Dèu desde dalt llansa la pluja, jo tinch sota eixa roca una habitaciò coberta y aquí m' hi menjo una badella rostida ó qualque bestia salvatge, arruixo mon ventre, estés après d' haver vuidat un ámfora plena de llet γ somoch mon mantell produhint un bruit que rivalisa ab la tronada de Júpiter. Y quan lo vent de Thracia, Boreas, espargeix la nèu, embolicant mon cos ab pells de bestias, y encenent una gran foguera, me rich de la nevada. Quan la terra de grat ó á la forsa tè de treure l' herba, ab ella engreixo mos remats y no 'ls inmolo á ningú mes que á mi, no als dèus, sino á n' aquest ventre qu' es lo mes gran dels dèus. Perque beure y menjar y no apesararse per res, es lo que s' ha de fer cada dia, ve t' aquí lo Júpiter dels savis. En quan als qui establiren las lleys, carregant la vida humana de distincions sutils, jo 'ls malehesch; res me destorbará de donarme gust menjante 'm. Ve t' aquí los dons de l' hospitalitat que rebrás, vull esse intransigent. Lo foch y l' ayga y aquesta caldera, bullint embolicaran d' una manera hermosa tas carns estripadas. Mes entrém allí dintre, llochs consagrats al dèu de la bauma, perque arrenglerats al entorn del altar, pugau servirme de festí.

(Entra á la bauma.)

 Ulises: Pobre de mí! Pobre de mí! He escapat dels perills de Troya y dels de la mar, y ara m' estrello contra 'l cor d' un impío. Oh Pal-las! Oh ma sobirana! Filla de Júpiter! Es ara que demano ton socòrs, ara que sò juguina de provas mes terribles que aquellas de Ilion, ara que he caigut l' abim del perill.Y tú, que vius en l'espay de las lluhents estrellas, Júpiter protegidor de l' hospitalitat, mira lo qu' estich patint, y si no 'u véus, malament obra qui 't té per Dèu, tú no ets res!
 (Segueix al Ciclop.)
 Lo Chor: Obra, Ciclop, tant com pugas ta ample gorja, pus se t' han preparat los membres de tos hostes partits en trossos sobre la pell de una cabra de pel espès, bullits, rostits y tirats dessus los ardents carbons pera menjarte'ls, devorarlos y trinxarlos entre tas dents. En quan á mi estígat d' oferirme'n. Arrodoneix los costats de ta llanxa [1]. Doném lo darrer adèu á n' aquesta bauma, y als sacrificis de las víctimas que á sí mateix s' ofereix lo Ciclop impío del Etna, que 's regositja menjant la carn de sos hostes. Es molt crudel lo miserable que inmola á sos hostes vinguts tot demanant asséures á sa llar, que 'ls talla á trossos, que 'ls devora y que fa bullir la carn humana, ó la treu ruenta de damunt las brasas per afartarne sas horribles dents.

__

 (Es probable que hi ha un blanch en lo Chor que separa las dos escenas, pus l'intermedi es molt curt.)

___________

 Ulisses: Oh Júpiter! que vols que diga del horrible espectacle qu' he vist en eixa bauma, d' aquest espectacle increible, mes semblant á las faulas que á las accions humanas?
 Lo Chor: Y donchs qu' es aixó Ulisses? Potser lo Ciclop impío s' ha menjat á tos aymats companys?
 Ulisses: Sí: se n' ha menjat dos, aprés de haverlos mirat y palpat per regoneixe la carn mes forta y nutritiva.
 Lo Chor: De quina manera, desgraciats, havéu sufert aquest suplici?

 Ulisses: Aixís que nosaltres hem entrat en son cau, primerament ha ences foch, tirant en l' ample llar los boscalls d' una gran alsina que ab prou feinas tres carretas haurian pogut portarla; tot desseguida s' arreglat un jas de fullas de abet á la vora del foch: desprès ha omplert fins dalt un cráter en lo quin hi cavian déu ánforas; après de haver munyit á sas vacas, ha posat la llet dintre un beyre, llarch de tres cotzadas, y que semblava tenirne quatre de fondaria; ha acostat en lo foch una caldera de coure, ha agafat una branca d' ars en-

  1. S' enten son ventre.