Lo Ciclop: Y á n' aquest Baco per quina mena de Dèu lo prens?
Ulisses: Oh! Es un gran Dèu que dona als homes l' encís de la vida.
Lo Ciclop: Vés! no dirias lo que m' agrada tornarlo á treure com ho fas en forma de singlot.
Ulisses: Es un Dèu que no fá cap mal á ningú.
Lo Ciclop: Y com li pot agradar á un Dèu viure dintre d' un bot?
Ulisses: En qualsevol lloch que se 'l posi, hi está content.
Lo Ciclop: No crech que estiga molt bè que 'ls Dèus tanquen son cos dintre de pells.
Ulisses: Mes agradante que hi fá? Potser la pèll te 'l torna amargant?
Lo Ciclop: Lo qu' es jo rebujo 'l bot; mes aymo lo brevatge que contè.
Ulisses: Donchs quédat aquí, béu, y dónat á la alegría, Ciclop.
Lo Ciclop: No es pas necessari que parteixi la beguda ab mos germans ?
Ulisses: Guardántela per tú tot sol, te mostrarás mes honorable.
Lo Ciclop: Mes partintmela ab mos amichs, mes social.
Ulisses: L' orgía es la mare dels cops y de las disputas injuriosas.
Lo Ciclop: Encar que m' ubriagui, per ço ningú 'm tocará.
Ulisses: Amich: aquell que ha begut, deu quedarse á casa sèva.
Lo Ciclop: Ximple es aquell que sens estar ubriach li plau la orgía.
Ulisses: Lo qui desprès d' haverse ubriacat no 's mou de casa sèva, es lo prudent.
Lo Ciclop: ¿Que farem Sileno? ¿Ets de parer de que 'ns quedém?
Sileno: Vet aquí mon parer: ¿Per béure tenim necessitat de ningú mes?
Lo Ciclop: Oh, y que la terra está cuberta d' un herbey florit!
Sileno: Y á més los raigs ardents del sol convidan á beure. Vaja donchs; asséute y recólzat en terra.
Lo Ciclop: Está bè; mes perque posas lo bot al meu darrera?
Sileno: Perque ningú te 'l puga pendre.
Lo Ciclop: Aixó es que tú vols beure d' amagat; pósa'l al mig.—Y tú, mon hoste, digam lo nom ab que t' he de cridar.
Ulisses: Me dich Ningú. Mes de quin favor podrè donarte gracias?
Lo Ciclop: Serás lo darrer de tos companys que 'm menjarè.
Ulisses: Certament Ciclop, es aquest un estraordinari favor que fas á ton hoste.
Lo Ciclop (á Sileno): Hola! ¿Tú que fás aquí? Tú 't béus lo vi d'amagat....
Sileno: Oy que no ! Ell es lo qui 'm besa á mi perque 'm troba guapo.
Lo Ciclop: .Molt seria que per aymar molt lo vi, jo deixès d' estimarte.
Sileno: No per Júpiter ! Ell es lo qui diu que m' estima perque so hermós.
Lo Ciclop: Aboca y donam la copa no mes que plena.
Sileno: Á veure la barreja com está? Déixemela tastar [1].
Lo Ciclop: Tú m' has de matar! Dónamala tal com estiga.
Sileno: No te la donarè pas fins que portes la corona y jo l' haja tastada [2].
Lo Ciclop: Pillastre de coper!
Sileno: Per Júpiter que no 'u sò; mes com aquest vi es tan dols!.... Si vols beure avans te tens de mocar.
Lo Ciclop: Ja m' hi mocat. Nets son mos llavis y ma barba.
Sileno: Posa 'l colze com pertoca, y desseguida béu com tú veus que 'u faig jo, (á un Satir que béu de amagat) y com tú (al Ciclop) no 'u véus que 'u faig.
Lo Ciclop: Hola, hola... ¿Qué fas?
Sileno: Me l' hi empassat d' un trago molt agradablement.
Lo Ciclop: Agafa la copa mon hoste, y sigas desd' are mon coper.
Ulisses: Molt bé coneix la vinya la mèva má.
Lo Ciclop: Vaja: aboca menstrestant.
Ulisses: Aboco; pero calla.
Lo Ciclop: Demanas una cosa difícil per qui béu molt.
Ulisses: Té! pren y béu, y no n' hi deixis gens que jo te la tornarè á omplir, perque quan la copa es vuida tan se val morir.
Lo Ciclop: Ah! Lo cep es d' una fusta molt bona!
Ulisses: Si béus molt, aprés d' haver menjat molt, arruixant ton estomach tambè sens cuydado, entrarás en un somni dols; mes si deixas alguna cosa, Baco t' assecará la gola.
Lo Ciclop: Sempre m' ha fet molta por fugir d' un perill nadant, aixó 'u deixo per qui l' hi agrada. Lo cél me sembla que 's mou y que 's confon ab la terra: veig l' escambell de Júpiter y tot lo sagrat esbart dels Dèus. No 'ls besarè pas: las Gracias me fan posturas; mes jo 'm contento ab aquest Canímedes (Sileno) y per las Gracias que será per mi un delitós menjar. A fe que m' estimo mès l' amor dels donzells que 'l de las ninas.
Sileno: Oh Ciclop, es Júpiter qui m' ha fet Canimedes?
Lo Ciclop: Si Júpiter fou y jo 't vaig robar de la familia de Dardáno.
Sileno: Estich perdut fills mèus! Vaig á rebre un tracte indigne.
Lo Chor: Què! T' enfadas ab ton aymant; y 'l motejas perque está ubriach?
Sileno: Pobre de mí! Aquest vi se 'm va á tornar bèn amargant.
Ulisses: Vaja! valor fills de Baco, generosos infants, lo Ciclop ha entrat á son cau; ben aviat vensut per la son, gitará de sa gorja malehida la carn que s' ha menjat. Dejá lo tió fuma dins de la bauma: tot está arreglat: no falta res mes que cremar l' ull del Ciclop. Ala! móstrat home de cor.
Lo chor: Tindrém lo cor de roca y de acer. Mes entra allá dintre, avans que mon pare sufresca cap mal tracte, perque á n' aquí tot ho tenim á punt per ajudarte.
Ulisses: Vulcá, rey del Etna, gasta l' ull penetrant d' aquest malvat vehí, y lliura 'l d' ell d' una vegada; y tú Sommi, fill de l' ombrívola nit, déixat anar ab tot lo teu poder damunt lo monstre enemich dels Dèus: despres dels nobles travalls d' Ilion, no deixis morir á Ulisses y á sos companys á mans de un home que no es sociable ni ab los Dèus ni ab los mortals. Altrement me farás creure que la Sort es una divinitat, y que 'l poder dels Dèus está dessota del de la Sort!
(S' acabará). J. R. R.
_____
Ab ton plant m' ánima amplenas
Filleta, que en lo bres ploras
sens conhort,
¡qu' aviat ploras la vida,
vida meva del meu cor!
Ay amor!
Nasqueres y, al punt de veure
la claror;
ja n' ofegavas los xiscles
de ta mareta ab greu plor.
Ay amor!
No llensis tantas de llágrimas
de dolor.
Si tant petiteta ploras;
se t' assecará lo cor.
Ay amor!
Si los ángels se te 'n duyan,
iquina sort!
avans que d' aquesta vida
vegis la trista maror!
Ay amor!
Ab ton plant m' ánima amplenas
de fredor.
¡Qui poguès aconhortarte,
filla meva del meu cor!
Ay amor!
Manel Martí y Hortal.
