desfermau lo pollí?
34 Y ells digueren: Perquél Senyor l'ha menester.
35 Y lo menaren á Jesús, y posant sas vestiduras sobrel pollí, feren sentar Jesús sobre.
36 Mentres Jesús anava passant, estenían sas vestiduras en lo camí.
37 Y quant s'acercá á la baixada de la montanya del Oliverar, tots los deixebles en gran número, transportats de goitg, comensaren á alabar á Deu en altas veus, per tots los prodigis que havían vist,
38 Dihent: Benehit sia lo Rey que ve en nom del Senyor; pau en lo cel, y gloria en las alturas.
39 Y alguns dels Fariséus que estavan entre la gent, li digueren: Mestre, repren á tos deixebles.
40 Ell los respongué: Vos dich, que si aquestos callan, las pedras alsarán la veu.
41 Y quant arribá cerca, al veurer la ciutat, plorá sobre ella, dihent:
42 ¡Ah si tu reconeguesses al menos en aquest dia que set ha donat, lo que pot procurarte la pau! Emperó ara está escondit de tos ulls.
43 Perqué vindrán dias contra de tu en que tos enemichs te circuirán ab trincheras, yt posarán siti, y t'apretarán de totas parts,
44 Yt derrocarán, axís com á tos fills que están dintre de tu, y no deixarán pedra sobre pedra en tu, per quant has desconegut lo temps en que Deu t'ha visitat.
45 Y havent entrat en lo temple, comensá á traurer fora á tots los que venían y compravan en ell,
46 Dihentlos: Escrit está: Ma casa es casa d'oració. Emperó vosaltres l'haveu feta cova de lladres.
47 Y tots los dias ensenyava en lo temple. Mes los Prínceps dels Sacerdots, yls Escribas, yls principals del poble cercavan com ferlo morir.
48 Y no sabían que ferse ab ell. Puix tot lo poble estava ab la boca oberta escoltantlo.
Jesús confon als Sacerdots y als Escribas. Parábola dels vinyaders. Pedra cantonera. Tribut al César. Resurrecció dels morts. Jesu-Christ fill y Senyor de David. Superbia y avaricia dels Escribas.
1 Y succehi un dia, que estant ell en lo temple instruhint al poble, y anunciantli l'Evangeli, se juntaren los Princeps dels Sacerdots, yls Escribas ab los Ancians,
2 Y li parlaren d'aquest modo: ¿Dígans ab quina autoritat fas tu aquestas cosas? ¿ó qui es lo quit ha donat semblant poder?
3 Emperó Jesús los respongué, dihent: També jo vull feros una pregunta. Responeume:
4 ¿Lo baptisme de Joan era del cel ó dels homes?
5 Mes ells pensavan entre sí, dihent: Si responem que del cel, dirá: ¿Puix perqué nol creguereu?
6 Y si dihem que dels homes, tot lo poble nos apedregará: puix está persuadit que Joan era Profeta.
7 Y respongueren: Que no sabían d'ahont eran.
8 Y Jesús los digué: Donchs tampoch jous diré ab quina autoritat fas jo aquestas cosas.
9 Llavors ell comensá á dir al poble aquesta parábola: Un home plantá una vinya, y l'arrendá á uns pagesos, y ell s'ausentá per llarch temps de son pays.
10 Y arribada la estació, enviá un dels seus criats als pagesos, peraqué li donassen del fruyt de la vinya. Mes ells, després de haverlo maltractat, lo despatxaren sense res.
