Pàgina:Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ (1836).djvu/118

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Jueus, sálvat á tu mateix.
38 Y hi havía també sobre ell un rétol escrit en grech, en llatí, y en hebreu, que deya: Aquest es lo Rey dels Jueus.
39 Y l'un dels lladres que eran crucificats ab ell, l'insultava dihent: Si tu ets lo Christo, sálvat á tu mateix y á nosaltres.
40 Emperó l'altre responent, lo reprengué, dihent: ¿Ni tu tems á Deu, encara, estant en lo mateix suplici?
41 En quant á nosaltres, es ab justicia, que sufrim la pena que nostres crims merexían; emperó aquest no ha fet ningun mal.
42 Y deya á Jesús: Senyor, recordauvos de mi quant arribeu al vostre regne.
43 Y Jesús li digué: En veritat te dich: Que avuy estarás ab mi en lo paradís.
44 Y era ja cerca l'hora de sexta, y tota la terra se cubrí de tenebras fins á l'hora de nona.
45 Y lo sol s'obscurí, y lo vel del temple se rompé pel mitg.
46 Y Jesús donant un gran crit, digué: Pare, en vostras mans encomano mon esperit. Y al dir aixó espirá.
47 Y quant lo Centurió vegé lo que havía succehit, glorificá á Deu, dihent: Certament aquest home era just.
48 Y tot lo gentiu que assistí á est espectacle, y veya lo que passava, sen torná pegantse cops al pit.
49 Y tots sos coneguts, y las donas quel havían seguit desde la Galiléa, estavan mirant desde lluny aquestas cosas.
50 Y veus aquí un varó anomenat Joseph, lo qual era senador, y home virtuós y just:
51 (Que no havía consentit en lo consell, ni en lo que est havía fet,) lo qual era d'Arimathéa, ciutat de la Judéa, qui esperava també lo regne de Deu.
52 Aquest donchs aná á trobar á Pilat, y li demaná lo cos de Jesús.
53 Y haventlo baixat de la creu, lo embolicá en un llansol, y lo posá en un sepulcre obert en una roca, en lo qual ningú hi havía estat posat encara.
54 Y era lo dia de Parasceve, y anava ja á entrar lo dissapte.
55 Y las donas que havían vingut de Galiléa ab ell, havent seguit á Joseph, observaren lo sepulcre, y la manera ab que havía estat depositat lo cos de Jesús.

56 Y tornantsen prepararen aromátichs y ungüents, y descansaren en lo dissapte conforme á la lley.

CAP. XXIV.

Jesús ressuscita: van al sepulchre las santas donas. Incredulitat dels apóstols. Deixebles que van á Emmaús. S'apareix als Apóstols: los promet l'Esperit Sant; y sen puja al cel.
1 Y lo primer dia de la semana, anaren aquestas donas de bon matí al sepulchre, portant los aromatichs que havían preparat.
2 Y trobaren remoguda la llosa del sepulchre.
3 Mes havent entrat dins, no trobaren lo cos del Senyor Jesús.
4 Y quedant ab aqueix motiu molt consternadas, veus aquí ques aparegueren devant d'ellas dos homes ab vestiduras resplandents.
5 Y estant ellas atemorisadas, y tenint lo rostro inclinat á terra, ells las digueren: ¿Perqué buscan entrels morts al que está viu?
6 No está aquí, sinó que ha ressuscitat: recordaus del modo queus parlá estant encara en Galiléa,
7 Dihent: Es menester quel Fill