Pàgina:Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ (1836).djvu/119

del home sia entregat en mans dels homes pecadors, y que sia crucificat, y que ressuscitia al tercer dia.
8 Llavors se recordaren de las paraulas d'ell.
9 Y isqueren del sepulchre, y anaren á contar tot aixó als onse Apóstols y á tots los demés.
10 Y las que referiren als Apóstols aquestas cosas, eran María Magdalena, y Joana, y María mare de Jaume, y las demés que estavan ab ellas.
11 Y ells tingueren per un desvari estas paraulas, y no las cregueren.
12 Emperó alsantse Pere, corregué al sepulchre: y abaixantse, vegé deixada allí sola la mortalla, y sen torná admirat de lo que havía vist.
13 Y veus aquí que dos d'ells aquell mateix dia anavan á un lloch anomenat Emmaús, que distava de Jerusalem xixanta estadis.
14 Y conversavan sobre lo que havía passat.
15 Y mentres estavan parlant y conferenciant l'un ab l'altre, y assolintlos Jesús, caminava en companyía d'ells.
16 Emperó sos ulls estavan com detinguts, peraqué nol coneguessen.
17 Yls digué: ¿Qué estau platicant entre vosaltres en lo camí? ¿peraqué estau tristos?
18 Un d'ells anomenat Cleofas, prenent la paraula, li digué: ¿Sols tu ets tan foraster en Jerusalem, que no sapias lo que ha passat allí aquestos dias?
19 Ell los digué: ¿Qué? Lo de Jesús Nazaret, respongueren, que fou un gran Profeta en obras y en paraulas devant de Deu y de tot lo poble.
20 Y com los Prínceps dels Sacerdots y nostres Senadors l'entregaren peraqué fos condemnat á mort, y l'han crucificat:
21 Emperó nosaltres esperavam que ell sería lo qui rescataría á Israel; y no obstant després de tot aixó, avuy es lo tercer dia després que han succehit estas cosas.
22 Es veritat que algunas donas de las que estavan ab nosaltres nos pasmaren, perqué havent anat antes de dia á son sepulchre,
23 Y no havent trobat son cos, tornaren, dihent: Que havían vist una visió d'ángels los quals diuhen que víu.
24 Y alguns de nosaltres havent anat també al sepulchre, han trobat totas las cosas com las donas las havían referit; mes á ell nol trobaren.
25 Y ell los digué á las horas: ¡O necis y tardos de cor pera creurer tot lo que los Profetas han dit!
26 Puix ¿no era menester quel Christo patís aquestas cosas, y entrás axí en sa gloria?
27 Y comensant per Moysés, y en seguida per tots los Profetas, los explicava en totas las Escripturas lo que s'havía dit d'ell.
28 Y al acercarse al castell ahont anavan, ell feu mostras de passar endevant.
29 Emperó ells lo detingueren per forsa, dihent: Quédat ab nosaltres, perqué es ja tart y lo dia declinat. Y entrá ab ells:
30 Y estant junts á taula, prengué lo pá y lo benehí, y haventlo partit, los el doná.
31 Ab lo que sels obriren los ulls, yl conegueren; y ell dels ulls d'ells se desvanesqué.
32 Y se deyan l'un á l'altre: ¿No es veritat que sentíam nostre cor abrasarse, quant nos parlava en lo camí, y nos explicava las Escripturas?
33 Y alsantse inmediatament, sen