á tots los que estaban malalts.
17 Peraqués cumplís lo que fou dit per lo Profeta Isaías, que digué: Ell mateix prengué nostres mals, y carregá ab nostras dolencias.
18 Mes com Jesús vegés una gran turba al entorn seu, maná ques passás al altre costat del estany.
19 Y acercántseli un Escriba, li digué: Mestre, jous seguiré á qualsevol part que aneu.
20 Y Jesús li digué: Las guineus tenen caus, y los aucells del ayre nius; mes lo fill del home no té ahont reclinar lo cap.
21 Y un de sos deixebles li digué: Senyor, deixaume anar primer, y enterrar mon pare.
22 Emperó Jesús li digué: Segueixme, y deixa quels morts enterrian sos morts.
23 Y entrant ell en una barca, lo seguían sos deixebles.
24 Y veus aquí que lo mar s'alborotá en tanta manera, que las olas cubrian la barca; mes ell dormía.
25 Y sos deixebles s'acercaren á ell, y lo despertaren, dihent: Senyor, salvaunos que pereixem.
26 Y Jesús los digué: ¿De que temeu, homes de poca fe? Y alsantse inmediatament maná als vents y al mar, y se seguí una gran bonansa.
27 Y los homes se maravellaren, y deyan: ¿Qui es aquest á qui los vents y lo mar obeheixen?
28 Y habent passat Jesús desde l'altra part del estany, á la terra dels Gerasséns, vingueren á son encontre dos esperitats, que exian de las sepulturas, de tal manera ferotges, que ningú podía transitar per aquell camí.
29 Y comensaren luego á cridar dihent: ¿Que tenim nosaltres que veurer ab vos, Jesús fill de Deu? ¿Haveu vingut aquí á atormentarnos antes de temps?
30 Y no molt lluny d'ells estava pasturant una gran ramada de porcs.
31 Y los dimonis li pregavan dihent: Sins trayeu d'aquí, enviaunos á la ramada de porcs.
32 Y los digué: Anau. Y ells exiren, y sen anaren als porcs; y veus aquí tota la ramada corregué furiosament, y per un barranc se precipitaren en lo mar; y moriren ofegats en las ayguas.
33 Y los pastors fugiren, y arribant á la ciutat ho referiren tot, junt ab lo cas dels esperitats.
34 Y luego tota la ciutat isqué al encontre de Jesús, y quant lo vegeren li pregavan que sen anás fora de sos termes.
Cura lo Senyor á un paralítich. Murmuració dels Escribas. Vocació de Matheu lo Publicá. Respon als Fariséus quel calumnian. Deslliura á una dona d'un fluix de sanch. Ressucita á una minyona, y dona vida á dos cegos. Cura á un esperitat mut, y obra altres miracles. Parábola de la cullita y dels treballadors.
1 Y entrant en una barca, passá al altre costat, y sen aná á sa ciutat.
2 Y veus aquí que li presentaren un paralítich postrat en lo llit. Y vehent Jesús la fe d'ells, digué al paralítich: Fill, té confiansa, quet son perdonats tos pecats.
3 Y luego alguns dels Escribas deyas entre sí: Aquest blasfema.
4 Y com Jesús vegés sos pensaments, digué: ¿Perqué pensau mal en vostre cor?
5 ¿Quina cosa es mes fácil, lo dir, Perdonats te son tos pecats, ó dir, Alsat y camina?
6 Peraqué sapiau dochs quel Fill del home te potestat sobre la terra de perdonar pecats, digué á las horas al paralítich: Alsat, pren ton
