Pàgina:Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ (1836).djvu/7

haverse sentat, se li acercaren sos deixebles.
2 Y obrint sa boca los ensenyava, dihent:
3 Benaventurats los pobres d'esperit, perqué d'ells es lo regne del cel.
4 Benaventurats los mansos, perqué ells possehirán la terra.
5 Benaventurats los que ploran, perqué ells serán aconsolats.
6 Benaventurats los que tenen fam y sed de justicia, perqué ells serán saciats.
7 Benaventurats los misericordiosos, perqué ells alcansarán misericordia.
8 Benaventurats los nets de cor, perqué ells veurán á Deu.
9 Benaventurats los pacifichs, perqué serán anomenats fills de Deu.
10 Benaventurats los que sufreixen persecució per amor de la justicia, perqué d'ells es lo regne del cel.
11 Seréu benaventurats quant per' amor de mi vos malehescan y perseguescan, y digan mentint tota especie de mal contra vosaltres.
12 Alegraus y regositjaus, perqué es gran vostre gallardó en lo cel. Puix axí perseguiren també als Profetas qu'existiren abans de vosaltres.
13 Vosaltres sou la sal de la terra. Y si la sal se dessaborís ¿ab ques salará? No serveix ja de res, sinó pera ser llansada, y trapitjada dels homes.
14 Vosaltres sou la llum del mon. Nos pot ocultar una ciutat situada sobre una montanya.
15 Nis encen una candela per posarla sota una mesura, sinó sobre un candelero, peraqué illuminia á tots los que están en casa.
16 Brillia axí vostra llum devant dels homes, peraqué vejian vostras obras bonas, y glorifiquian á vostre Pare qu'está en lo cel.
17 No penseu qu'he vingut á destruir la lley, o'ls Profetas: no he vingut á destruirlos, sinó á donarlos cumpliment.
18 Perqué en veritat vos dich, que fins que passia lo cel y la terra, no passará de la lley ni una jota, ni una titlla, sens que tot sia cumplert.
19 Qualsevol donchs que violia un d'aquestos mínims manaments, y ensenyia axí als homes, será anomenat mínim en lo regne del cel; mes aquell quels guardia y ensenyia, será anomenat gran en lo regne del cel.
20 Puix jous dich, que si vostra justicia no fos major que la dels Escribas y dels Fariséus, no entraréu en lo regne del cel.
21 Haveu ohit ques digué á vostra antepassats: No matarás; y lo qui matia será condemnat en judici.
22 Mes jous dich, que qualsevol que tinga ira á son germá, estará subjecte á judici: y lo qui diga, Raca á son germá, estará subjecte á consell; y lo qui li diga, Fatuo, será reo del foch del infern.
23 Per lo tant quant vajas á oferir lo teu do en l'altar, si allí te recordas que ton germá te alguna cosa contra de tu:
24 Deixa allí lo teu do devant del altar, y vesten primer á reconciliar ab ton germá, y llavors vina y ofereix ton do.
25 Avente luego ab ton contrari, mentras que estás ab ell en lo camí; no sia que ton contrari t'entreguia al jutge, y lo jutge t'entreguia al agusil, y't portian á la presó.
26 En veritat te dich, que no exirás d'allí fins que hajas pagat l'última malla.
27 Haveu ohit ques digué als antepassats: No cometrás adulteri.
28 Y jous dich, que qualsevol que