Pàgina:Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ (1836).djvu/87

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

bas preciosas, y viuhen en deleytes, en palacis de reys están.
26 Emperó ¿que isquéreu á veure? ¿Un profeta? Sí, jous dich, y mes que profeta.
27 Aqueix es de qui está escrit: Veus aquí envío mon missatger devant de ton rostro, que aparellará ton camí devant teu.
28 Perqué jous dich, que entre los nats de donas no hi ha profeta major que Joan Baptista: emperó qui es menor en lo regne de Deu, es major que ell.
29 Y tot lo poble, yls publicans quel ohiren, glorificaren á Deu, sent batejats ab lo baptisme de Joan.
30 Mes los Fariséus, yls Doctors de la lley, despreciaren lo consell de Deu en dany de sí mateixos, no essent batejats per aquell.
31 Y diguél Senyor: Donchs ¿á qui diré ques assemblan los homes d'aquesta generació, y á qui son semblants?
32 Son semblants als noys que están sentats en la plassa, parlant entre sí, y dihent: Vos havem tocat flautas, y no haveu ballat; nos havem lamentat, y no haveu plorat.
33 Perqué vingué Joan Baptista, que no menjava pá ni bebia vi, y diheu: Té lo dimoni.
34 Vinguél Fill del home, que menja y beu, y diheu: Veus aquí un glotó y un vinós, amich de publicans y de pecadors.
35 Emperó la sabiduría ha estat justificada per tots sos fills.
36 Y li suplicava un dels Fariséus, que anás á menjar ab ell: y havent entrat en la casa del Fariséu, se sentá á taula.
37 Y veus aquí hi havía en la ciutat una dona, pecadora, que quant sabé que Jesús estava á taula en casa del Fariséu, portá un vas d'alabastre ple d'ungüent,
38 Y posada á sos peus detrás d'ell, comensá á regarli los peus ab llágrimas, yls aixugava ab los cabells de son cap, y li besava sos peus, yls ungía ab ungüent.
39 Y quant lo Fariséu quel havía convidat vegé aixó, deya entre sí mateix, dihent: Si aquest home fos profeta, be sabría qui y quina especie de dona es aquesta quel toca, perqué ella pecadora es.
40 Y Jesús li respongué, dihent: Simó, una cosa tinch que dirte. Y ell respongué: Mestre, diheu.
41 Un acreedor tenía dos deutors, l'un li debía cinch cents diners, y l'altre cincuanta.
42 Emperó com no tinguessen de que pagarlo, condoná al dos son deuta. ¿Donchs quin de ells l'amará mes?
43 Respongué Simó dihent: Jo penso que será aquell á qui mes lo condoná. Y Jesús li replicá: Tu has judicat rectament.
44 Y girantse envers la dona, digué á Simó: ¿Veus aquesta dona? Jo entrí en ta casa, y tu nom donares aygua pera los peus; emperó ella ab sas llágrimas ha regat mos peus, yls ha aixugat ab sos cabells.
45 Nom donares un bes; empero ella desde que ha entrat no ha cessat de besar mos peus.
46 No ungires mon cap ab oli; emperó ella ha ungit mos peus ab ungüent.
47 Per lo tant te dich: Que li son perdonats sos molts pecats, perqué amá molt. Puix aquell á qui menos se perdona, menos ama.
48 Y digué á ella: Perdonats te son tos pecats.
49 Y los que estavan allí menjant