Pàgina:Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ (1836).djvu/88

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

comensaren á dir entre sí: ¿Qui es aquest que fins los pecats perdona?
50 Y digué á la dona: Ta fe t'ha salvat, vesten en pau.

CAP.VIII.
Parábola del sembrador. Llum sobre del candelero. Jesús exerceix son poder sobrel mar, sobrels dimonis, sobre una dolencia incurable, y sobre la mort, ressuscitant á la filla del Jayro.
1 Y SUCCEHI després que Jesús caminava per las ciutats y llochs, predicant y anunciant lo regne de Deu; y estavan ab ell los dotse Apóstols.
2 Y també algunas donas, á qui ell havía curat dels esperits malignes y de dolencias; María, anomenada Magdalena, de la qual havía expellit set dimonis,
3 Y Joana, muller de Chusa, Procurador de Herodes, y Susanna, y moltas altras quel assistían ab sos bens.
4 Y com hagués concorregut un número crescut de gent, que venía ansiosa ab ell desde las ciutats, los digué per parábola:
5 Un sembrador isqué á sembrar sa llavor, y al sembrarla, una part caygué á la bora del camí, y fou trapitjada, y se la menjaren los aucells del ayre.
6 Y altra caygué sobre pedras, y quant hagué nat, se secá, perqué no tenía humor.
7 Y altra caygué entre espinas, y las espinas que nasqueren junt ab ella la sufocaren.
8 Y altra caygué en terra bona, y nasqué, y doná fruyt á cent per una. Conclós aixó, comensá á dir en alta veu: Qui te orellas pera ohir, oyga.
9 Yls deixebles li preguntavan: ¿Que parábola era aquesta?
10 Ell los digué: A vosaltres seus ha donat lo coneixer lo misteri del regne de Deu; emperó als demés en parábolas, peraqué vehent no vejan, y entenent no entengan.
11 Es donchs aquesta parábola: La llavor es la paraula de Deu.
12 La sembrada á la bora del camí, son aquells que l'ouhen; emperó luego ve lo diable, y sen porta la paraula del cor d'ells, peraqué no se salvian crehent.
13 La que caygué sobre pedras, son aquells que reben ab goitg la paraula quant l'ouhen, pero no posa en ells arrel, puix per algun temps creuhen, mes en temps de la tentació tornan atrás.
14 Y la que caygué entre espinas, son aquells que l'ohiren, mes després quedan sufocats per los afanys, riquesas, y players de esta vida, y no donan fruyt.
15 Emperó la que caygué en bona terra, son aquells, que ohint la paraula de bon cor y molt sa, la preservan y donan fruyt ab paciencia.
16 Ningú encen una candela y la tapa ab un vas, ni la posa sota del llit; sinó que la posa sobre un candelero, peraqué los que entran vejan la llum.
17 Puix no hi ha res encubert que no haja de ser manifest, ni res escondit que no haja de descubrirse y ferse publich.
18 Teniu compte donchs com ohiu; puix á aquell que té se li donará, y al que no té, fins alló mateix que ell pensa tenir li será llevat.
19 Y vingueren á ell sa mare y sos germans, y no podían acercárseli per rahó del gentiu.
20 Y li digueren: Ta mare y tos germans están defora quet volen veurer.