Pàgina:Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ (1836).djvu/90

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

42 Perqué tenía sa única filla, de la edat de dotse anys, que se estava morint. Y succehí que mentras que ell hi anava, lo oprimía la multitut.
43 Y certa dona que patía de un fluix de sanch dotse anys feya, y que havía gastat tot quant tenía en metges, y ningú la havía poguda curar,
44 Se acercá á ell per derrera, y tocá la bora de son vestit; y en aquell mateix instant se estroncá lo fluix de sanch.
45 Y Jesús digué: ¿Quim ha tocat? Y negantho tots, digué Pere y los que eran ab ell: Mestre, la gent vos empeny y oprimeix, y preguntau: ¿Quim ha tocat?
46 Y Jesús digué: Algú m'ha tocat, puix jo he conegut que ha exit virtut de mi.
47 Y quant la dona se vegé descuberta, vingué tremolant, y se llansá á sos peus; y declará devant de tothom la causa perquél havía tocat, y com al moment havía quedat sana.
48 Y ell li digué: Filla, té bon ánimo, ta fe t'ha salvat, vésten en pau.
49 Encara no havía acabat de parlar, quant vingué un al príncep de la sinagoga, y li digué: Ta filla es morta; no incomodias al Mestre.
50 Empero al ohirho Jesús, digué al pare de la noya: No temias, creu solament, y será salva.
51 Y quant arribá á la casa no deixá entrar ningú ab ell, sino á Pere, y á Jaume, y á Joan, y al pare y á la mare de la noya.
52 Y tots ploravan, y se condolian d'ella. Y ell digué: No ploreu; nos morta la noya, sinó que dorm.
53 Y se burlavan d'ell, sabent que era morta.
54 Y ell los tragué á tots fora, y la prengué per la má, y cridá dihent: Noya, álsat.
55 Y son esperit retorná á ella, y s'alsá luego. Y maná que li donassen de menjar.

56 Y sos pares quedaren aturdits; y ell los maná que no diguessen á ningú lo que havía acontescut.

CAP. IX.


Missió y poder dels Apóstols. Multiplicació dels pans y dels peixos. Confessió de Pere. Transfiguració de Jesús. Cura de un llunatich. Passió predita. Disputa dels Apóstols sobre la primacía. Zel indiscret dels fills del Zebedeu. Un home que vol seguir á Jesu-Christ.

1 Y havent convocat als dotse Apóstols, los doná poder y autoritat sobre tots los dimonis, y virtut de curar las dolencias.
2 Yls enviá á predicar lo regne de Deu, y á curar los malalts.
3 Yls digué: Nous emporteu res peral camí, ni bastó, ni alforja, ni pá, ni diners, ni tingau duas túnicas.
4 Y en qualsevol casa en que entreu, permaneixeu en ella, y no iscau d'allí.
5 Y sinó hi hagués quius volgués rebrer, exint d'aquella ciutat, sacudiu fins la pols de vostres peus en testimoni contra d'ells.
6 Y havent exit anavan pels pobles predicant l'evangeli, y curant per tot arreu.
7 Y arribá á oidos de Herodes lo Tetrarca tot lo que havía fet Jesús, y estava suspés per lo que alguns deyan,
8 Que Joan havía ressuscitat d'entrels morts; y altres, que Elías havía aparegut; y altres, que un dels antichs profetas havía ressuscitat.
9 Y digué Herodes: Jo fiu degollar á Joan: ¿qui es donchs aquest de qui oych tals cosas? Y cercava com véurerlo.