Pàgina:Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ (1836).djvu/97

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

45 Llavors un dels Doctors li digué: Mestre, dihent aquestas cosas nos injurias també á nosaltres.
46 Y ell respongué: ¡Ay de vosaltres, Doctors de la Lley, que carregau los homes ab cárregas que no poden dur, y vosaltres no las tocau ni ab la punta del dit!
47 ¡Ay de vosaltres, que edificau los sepulcres dels profetas, y vostres pares los mataren!
48 Verdaderament donau testimoni de que consentiu en las obras de vostres pares; perqué ells en veritat los mataren, mes vosaltres edificau sos sepulcres.
49 Per aixó digué també la sabiduría de Deu: Los enviaré Profetas y Apóstols, y d'ells ne matarán á uns, yn perseguirán á altres.
50 Peraqué á esta rassa se li demania la sanch de tots los Profetas, que fou derramada desdel principi del mon;
51 Desde la sanch d'Abel fins á la sanch de Zacharías, que fou mort entrel altar yl temple. Jous ho dich, que sen demanará compte á esta rassa.
52 ¡Ay de vosaltres, Doctors de la Lley, que vos apoderau de la clau de la ciencia! Vosaltres no entrareu, y ho prohibireu als que hi volían entrar.
53 Y dihentlos aquestas cosas, los Fariséus yls Doctors de la Lley, comensaren á instar fortament, y á abrumarlo ab moltas preguntas,

54 Armantli paranys, y procurant cullir de sa boca alguna cosa pera poderlo acusar.

CAP. XII.

Llevat dels Fariséus. No temer sinó á Deu. Rich del sigle. No afanarse pera menjar y vestir. Tresor y cor en lo cel. Majordom fiel y prudent. Criat violent y infiel. Jesús vingué á posar foch sobre la terra.
1 Y com s'hagués arreplegat al rodedor de Jesús molta gent, de tal manera, que los uns atropellavan als altres, comensá á dir á sos deixebles: Guardauvos del llevat dels Fariséus, ques hipocresía.
2 Puix no hi ha cosa encuberta, que no s'haja de descubrir; ni res ocult, que no s'haja de saber.
3 Perqué las cosas que haveu dit en las tenebras, serán ditas en la claredat; y lo que diguereu al oido en las estancias, será anunciat sobre los terrats.
4 A vosaltres donchs, amichs meus, vos dich: Que no temau aquells que matan lo cos, y després d'aixó no poden fer res mes.
5 Emperó jous ensenyaré á qui haveu de temer: Temeu aquell que després de haver llevat la vida, té poder de llansar al infern. A est vos dich, es á qui haveu de temer.
6 ¿Nos venen cinch aucellets per dos diners, y n'obstant ningú de ells es olvidat de Deu?
7 Fins los cabells de vostre cap están tots contats. Donchs no temau, perqué mes valeu vosaltres que molts aucellets.
8 També vos dich: Que tot aquell quem confessia devant dels homes, lo Fill del home lo confessará á ell devant dels ángels de Deu.
9 Emperó lo quim neguia devant dels homes, será negat devant dels ángels de Deu.
10 Y á tot aquell que parlia contra lo Fill del home, l'hi será perdonat est pecat; emperó aquell que blasfemia contra del Esperit Sant, no tindrá perdó.
11 Y quant vos portian á las Sinagogas, y als Magistrats, y á las Potestats, no passeu cuydado de lo que haveu de dir ó com haveu de respondrer: