Pàgina:Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ (1836).djvu/99

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

servint.
38 Y si vingués á la segona vetlla, ó vingués á la tercera vetlla, yls trobás en eix estat, benaventurats son los tals sirvents.
39 Teniu emperó per cert, que si lo pare de familia sabés l'hora en que havía de venir lo lladre, vetllaría sens dubte, y no deixaría foradar sa casa.
40 Estau donchs vosaltres sobrel avís, perqué á l'hora que menos penseu vindrá lo Fill del home.
41 Y Pere li digué: Senyor, ¿diheu aquesta parábola pera nosaltres, ó també pera tots?
42 Yl Senyor lo digué ¿Qui creus ques lo majordom fiel y prudent, á qui son amo constituhí sobre sos criats, peraqué los donás la mesura de blat á son degut temps?
43 Benaventurat lo tal sirvent, á qui quant lo Senyor vinga lo trobia fent aixó.
44 En veritat vos dich: Que li donará lo maneitg dels bens que possehesca.
45 Emperó si digués lo tal sirvent en son cor: Lo meu Senyor tarda á venir, y comensás á tractar mal als criats y á las criadas, y á menjar y beurer, y á embriagarse;
46 Vindrá lo Senyor del tal sirvent en lo dia que nol espera, y á l'hora que no sab, y lo separará, y li donará sa part ab los infiels.
47 Perqué aquell criat que sabía la voluntat de son senyor, y nos posá á punt, y no obrá segons sa voluntat, será molt assotat.
48 Emperó lo qui no la sabé, y feu cosas dignas de cástich, será poch assotat. Perqué á tot aquell á qui li fou donat molt, de molt se li demanará compte; y al que li confiaren molt, se li demanará mes.
49 Jo he vingut á posar foch en la terra; ¿y que he de voler donchs, sinó que s'encenga?
50 Y ab un baptisme he de ser batejat; ¡y com tinch l'ánimo afligit fins ques cumplia!
51 ¿Pensau que he vingut á posar pau en la terra? Vos dich que no, ans be desunió;
52 Puix d'aquí en avant si hi ha cinch personas en una casa, estarán dividits los tres contra los dos, y los dos contra los tres.
53 Lo pare estará dividit contral fill, yl fill contral pare; la mare contra la filla, y la filla contra la mare; la sogra contra la nora, y la nora contra la sogra.
54 Y deya també al poble: En vehent un núvol ques alsa de Ponent, luego diheu: Temporal ve; y succeheix axí;
55 Y quant corre vent de Mitgdia, diheu: Fará calor; y es axí.
56 ¡Hipócritas! sabeu distingir lo semblant del cel y de la terra; ¿com donchs no sabeu reconeixer lo temps present?
57 Y ¿perqué no judicau per vosaltres mateixos lo ques just?
58 Quant vas ab ton contrari devant del magistrat, fes lo possible pera deslliurarte d'ell en lo camí, á fi de que not portia al jutge, y lo jutge t'entreguia al agusil, y l'agusil te posia en la presó.

59 Te dich que no exirás d'allí fins haver pagat la última malla.

CAP. XIII.

Exortació al arrepentiment. Figuera estéril. Cura en dissapte á una dona encorvada. Parábolas del gra de mostassa y del llevat. Los pochs que se salvan. Passió predita. Jerusalem homicida dels Profetas.
1 Y en aquest mateix temps hi havía allí uns que contavan novas á Jesús dels Galiléus, la sanch dels