li digué que demanás á la orella que tenia del negre, que per la virtut que Deu li havia dada, li dongués la bellesa humana. Y Joan ho feu.
— Orella, per la virtut que Deu t'ha donada, fesme home.
Y aparesqué un jove de gentil presencia y d'hermosura en las suas formas, que los reys no pogueren menos de donarli la seva filla per esposa, la qual ne fou ben contenta així com tots los altres, d'haver home de tanta gentilesa.
__________
Una vegada eran tres germanetas, totas tres com un pom de flors, que si l'una n'era guapa, l'altra encara mes, las quals en la porxada hi tenian un claveller que tot l'any floria.
Al davant de casa seva habitava lo fill del rey, lo qui era tan agradat dels festeigs, que sempre era á la finestra per quan ellas se mostressin; cosa que succehia cada dematí quan anavan á regar lo claveller, que ho feyan ab l'aigua de nou olors. Y un dia que hi era la mes gran tota sola, lo fill del rey, cercant conversa, que li diu:
— ¿Quants clavells hi ha en lo claveller?
Y la noya tota avergonyida, per tal qu'era 'l fill del rey, no tingué esma mes que pera tornarsen cap abaix ab la cara bermella, de lo qual se'n estranyaren las
