Pàgina:Lo rondallayre (1871).djvu/25

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

ve lo princep, se treu la espasa, pega cop al llit y toca lo nas de la figura, lo quin de rebot li caigué á la boca. Y ell trobantne la dolsor diu:

Dolseta en vida, dolseta en mort,
si t'hagués coneguda, no t'hauria mort.


 Ella que ho sentí y eixint del amagatall li contá perque s'era amagada, y ell ne fou content d'haberla per esposa, y s'en agradá de veras, ab lo qual succehi que sols per sa gracia y vivesa, ne fou, la noya, esposa del princep y fins mes endevant tota una reyna.



BARBA D'OR.
_____



 Vivia en no molt llunyas terras, un rich pagés de llarch propi y bons cabals, lo qui tenia una filla gentil y bella, com altre no n'hi hagués en tota la terra. Hermosa com una flor de lliri y aixerida com un jinjol, era tal, que ab sos ullets de cel y cabells d'or, ni pas los serafins de la gloria. Y com á bon romaní sempre hi van moltas abellas, era un aixam lo de joves que de nit y dia la revolotejavan, qui li 'n deya ≪clavellet de mos amors≫ qui ≪sol de la vida mia,≫ qui ≪pensament del meu cor,≫ aixis tots li tiravan amoretas. A lo qual ella de primer n'era tota vergonyosa, com que si l'un color li 'n fugia, altre promptament