Y era una vegada un rey que tenia dos fills y que en la cama patia d'un mal, que per mes remeys que hi fes, en cap manera podia curarlo. Lo qual feya que
n'estés sempre anguniós y trist, y que per tot arreu manés cercar los millors metjes; cap dels quals savia dar-li sanitosa cura, sino un que li maná se hi posés de la flor del penical.
Lo rey qu'era molt vellet, cridá á los seus dos fills y 'ls encomaná li cerquessin la dita flor, qu'era per ell la vida, prometent al qui li dugués, que lo faria hereu del seu regne. Y veus aquí que los noys ab tot dalit se n'hi anaren y cerca que cercarás, lo mes petit que la troba. Mes quan lo gran ho sapigué y 's veu sense corona, ell que li surt al encontre, li pren la flor, fa un clot á terra y 'l colga al riu d'arenas.
En lo quin hi van naixe unas canyas, y un pastor se n'hi feu un fluviol d'una d'ellas, que aixís que se'l posa á la boca comensa á sonar:
tú que 'm tocas y que 'm menas
so colgat al riu d'arenas
per la flor del penical
per la cama del meu pare
