Pàgina:Lo rondallayre (1871).djvu/42

resposta. No la acobardí aço, ans al contrari, aná preguntant, preguntant fins á trobarne un que li esplicá, com al brodar la reina un vestit per lo seu real espós, se li havia acavada la seda d'or, que n'era de mostra tan bona y fina, que per mes que cercavan, en lloch trobarne podian de pariona, cosa que posava contristat al rey per lo molt que 'n tenia contemplada y ben volguda á la sua gentil com virtuosa esposa. Y com que la noya tenia lo capdell de la velleta, ne fonch molt contenta de poderne fer bé, si per cas fos que lo seu or al que gastava la reina se pareixia, y ne pregá al criat que entrés al palau y digués, qu'ella tenia un capdell d'or tan bó y fi, com no n'hi hagués d'altre en tota la terra. Mes gens de cas ne feren, pus que la tenian per folla: á la fi, tan y tan pregá que s'esdevingué lo sentirho lo fill del rey, jove molt ben dispost y noble, aixis d'ánimo com de figura, lo qui incontinent demaná llicencia á los seus pares pera fer entrar al palau á la donzella, y una volta donada, la feu entrar fins á la cambra de la reyna.
 Y essent dins, ella que 'n mostra son fil d'or y fou tan y tan parió del que la reyna gastava, que eixa al punt doná ordre pera que li fos pagat ab bona moneda; mes ella com se recordava del bon consell de la velleta, en cap manera lo volgué vendre y per mes que li oferiren tota mena de joyas y riquesas, no pogueren treuren res, pus no volgué donarlo com no fos per tractes de casament ó boda. Lo qual aportá gran enuig á los reys, per mes que fos dit ab tota cortesla, pus feya impossible lo haver lo fil d'or, car en manera alguna podian voler que lo seu fill prengués per esposa á una pobre y senzilla filla del poble. Mes com que lo cor sols sent