Pàgina:Lo rondallayre (1871).djvu/52

un xiquet lluny trobá una dona ab un noyet als brassos, quina li diu:
 — Noy, noyet, voldrias darme un xich de coca per aquest meu fill que plora?
 Y ell que li respon:
 — Ja 'us ne donaria, mes lo camí que tinch de fer es tan llarch, que ab prou feinas ne tindré prou pera mí.
 Y se 'n va anar; mes així que la hagué deixada, ell que pensa, potser aquesta dona sabria dirte ahont es lo camí del cel y va tornar enrrera á preguntarli.
 — Ves caminant, caminant y quan siguis al cap d'allá trobarás tres camins, un á la dreta, un altre al mitg y un altre á l'esquerra, no seguissis pas lo primer ni tampoch lo últim, sino 'l segon, al cap de vall del qual trobarás una porta groga que 't durá allí ahont te pertoca.
 Y 'l mes petit de tots també per son camí va trobar-ne la dona ab un noyet als brassos, quina va dirli:
 — Noy, lo bon noy, podrías donar un bossi de coca á n'aquest meu fill que plora?
 Y 'l noy digué:
 — No, un xiquet, la bona dona, no, sino tota ella 'us la donaré.
 Y la dona li feu un pató y una abrassada y com ell li preguntés si vodria dirli quin era lo camí del cel, li va tornar resposta dihent:
 — Ves caminant, caminant y quan siguis al cap de tot, trobarás tres camins, un á la dreta, un altre al mitg y un altre á l'esquerra, no seguissis pas aquest ni tampoch lo segon, sino lo de la dreta y al cap de vall ne trobarás lo que desitjas.