Pàgina:Lo rondallayre (1871).djvu/55

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

pot imaginar la sorpresa que tingueren al veure un noy tan guapo y hermós á dins d'ella, y com no tenian successió resolgueren afillarsel, li cercaren dida y li posaren nom de Moysés per la semblansa que ab est tenia lo modo de trobarlo.
 Lo noy aná creixent en bondat y hermosura y era molt estimat de tothom tant que sos adoptius pares no gosavan dir á ningú lo modo com lo tenian. Fins que un dia anant de cassa lo rey, passá per allí y agradat del noy, mogut de la curiositat de sa desconeguda historia, feu que 'ls moliners li contessin. Tan bon punt va saberla que fou pres de gros enuig, mes no va dir res sino que cridant á la molinera li esplicá com s'havia agradat molt del seu noy y que si li volia donar ell lo faria rich per tota la seva vida. La molinera no hi volia consentir per lo molt que se 'l estimava, mes com era 'l rey y li oferia tan bona ventura tingué á la fi de ferho y va donarli.
 Y quan lo noy fou á lo palau, lo rey li digué com era qui havia de robarli la corona y que per aixó havia fet matarlo, mes que haventse salvat, ell li perdonava la vida si anava á l'infern y li duya tres cabells del dimoni. Cosa la qual estremordí al noy que no sabia que dirse, mes com lo rey lo volia fer perdre, l'amenassá de mort si inmediatament no ho feya y ell tingué que obehirlo y emprengué camí cap al infern que no savia per hont anava.
 Y camina que caminarás, arribá á una casa en la qual l'amo li digué que no 'l deixaria passar endavant sino li deya com es que avans una perera que tenia llevava peras d'or y ara no 'n feya de cap mena. Lo noy digué que allavoras no li podia dir, mes que ho faria