Pàgina:Lo rondallayre (1871).djvu/62

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

 Altres, fan eixir á la noya de casa seva y guardar porchs fins que un dia veyent una gran festa en una casa per hont passava hi va ficarshi per veure si la necessitavan per alguna cosa y la van encarregar de la cuina. Y era que's casava la seva germana gran, y la noya ben prompte la conegué aixis com á son pare que anava per tot arreu pera que tot estés á lo seu punt y hora, y va arreglar lo dinar sense gota de sal; de modo que quan foren á taula ningú pogué menjar res de fat qu'era y lo pare tot enfadat cridá qui era que havia cuinat alló y comparegué la noya y va dir que com un dia hagués respost á lo seu pare que l'estimava com la sal, est tenint á n'aquesta per poca cosa, se 'n enujá tan d'ella que la tragué de casa, rahó per la qual desde llavoras may mes ne posá sal á la vianda. Y lo pare coneixent la sua falta y la rahó que tenia sa filla corregué á ella, l'abrassá y li demaná perdó de la sua culpa.



LA RATETA.



 N'era una vegada una rateta molt bonica que se 'n estava en sa finestreta plena de floretas, mirant los qui passavan pe 'l carré, y per semblarne mes bonica s'havia lligat una cinteta blava á la seva qua.
 Y veus aquí que 'n passá un gall y la vejé tan bonica que s'enamorá d'ella y li digué:
 — Rateta, rateta, tu que n'ets tan boniqueta, ab