Pàgina:Lo rondallayre (1871).djvu/64

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

un llasset tan bonich á la qüeta, te voldrias casá ab mí?
 — Veyam com cantau?
 — Miau, miau.
 — Ay, pujau, pujau, que molt me 'n agradau.
 Y pujá lo gatet y al véurela tan grasseta y bonica, ell que pensa, com t'agradaria; y de cop se la menja.



LO CASTELL DE IRÁS Y NO HI VEURÁS.



 Una vegada era un home tan pobre que no tenint res pera menjar ni donarne á sas tres fillas, va cridarne á n' el diable y s'hi va vendre.
 Y li diu lo dimoni: — Jo 't donaré riquesas y fortuna, mes en cambi tens que donarme una de tas fillas, que dintre mitg any vindrá á cercarne.
 L'home signá lo pacte y desde aquell dia aná enriquint, enriquint que tothom se 'n admirava, mes al mateix temps se posava tan trist, que la filla gran no pogué menos de notarho y de preguntarli oom es que ho estava.
 — No t'ho vull pas dir perque tota t'entristirias.
 — No, pare, digueumho que no me posaré trista.
 Y diu lo pare: — Quan jo era molt pobre me vaig vendre al diable per preu de una de mas fillas, aixis es que tinch de donarli á una de vosaltres.
 Y diu la noya: — Ay, pare, no hi vull pas anar.
 L'home cada dia era mes rich mes també mes trist,