Pàgina:Macbeth (1907).djvu/11

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

sentir? (A les Bruixes.) En nom de Déu, sou fantasmes o sou realment lo que per fòra sembleu? Saludeu a mon noble company amb gracia present i gran predicció de noble fortuna i reial esperança, tant que ell ne sembla extasiat; però a mi no m parleu. Si sabeu escorcollar les llevors del temps i dir quina ha de créixer i quina no, parleu-me aleshores, que ni l favor vostre imploro ni l vostre odi m fa por.
Primera bruixa. — Salut!
Segona bruixa. — Salut!
Tercera bruixa. — Salut!
Primera bruixa. — Més petit que Macbeth, i més gran.
Segona bruixa. — No tant feliç, però més feliç.
Tercera bruixa. — Tu engendraras reis, anc que no n siguis. Així, salut a tots, Macbeth i Banquo!
Primera bruixa. — Banquo i Macbeth, salut!
Macbeth. — Detureu-vos, parladores incompletes, digueu-me més! Per la mort de Sinel, ja ho sé, soc thani de Glamis; més com de Cawdor? El thani de Cawdor viu, i en gran fortuna, i quant a esser rei no es pas gens més credible que esser Cawdor. Digueu: d'ont heu tret aquest extrany coneixement? O per què en aquest erm desolat ens detureu amb tal profetica salutació? Parleu: jo us ho mano.
Le Bruixes desapareixen.